Translate

diumenge, 7 de juliol de 2019

 
Tecnologia soledat o companyia.
 
Tenir vinculació amb els dispositius tecnològics es pot veure, en un principi,  com un factor de l’aïllament de les relacions interpersonals.
Està clar que connecten amb el món, amb altres llocs, amb informacions que permeten sentir-se del món, tenir coneixements i veure experiències fet que disminueix la sensació de solitud malgrat les relacions no són interpersonals, d’aquí al risc d’allunyar-se amb aquests productes de la tecnologia: jocs  i  xarxes
També és cert que les xarxes socials han entrat de ple, en aquests moments, i han capgirat la idea de solitud perquè, encara que superficial, permeten la  comunicació:  hi ha respostes a   fets concrets, missatges, enviament de fotos  i es pot saber d’altres persones més o menys llunyanes amb les que no hi ha una relació quotidiana. En fi totes aquestes oportunitats permeten que  disminueixi la percepció i sentiment de solitud.
També és cert que les Xarxes afavoreixen tenir informacions de persones properes, rebre documents, esperar respostes a unes demandes i, fins i tot, fer  videoconferències.
Està clar que, amb tot, cal fer, seriosament, una reflexió personal de com volem estar en el món en els diferents moments de la vida, de  manera  virtual o presencial abans d’allunyar-nos de les relacions interpersonals i generar dependència dels dispositius o dels robots:
·      Serà que necessitem de manera relativament regular relacions interpersonals, més enllà de les que establim fent les tasques domèstiques?
·      Serà que necessitem explorar moments de soledat i reflexió per no perdre la noció de qui som i què pensem?
·      Serà que estar entre mig de gent és important ni que sigui per no perdre de vista les veus, comentaris (apropiats o no) actituds, mirades, gestes, que fem quan anem pel món.
·      Serà  que cal no perdre de vista qui som i comprendre que estem, en el món de pas¡¡
·      Serà que la tecnologia ens distreu i impedeix  la concentració, descans mental imprescindible  per poder assimilar, planificar, crear i llegir amb profunditat. 
 

En aquest sentit la tecnologia no ens hauria d’omplir totes els temps perquè  la solitud també és necessària per afavorir moments íntims tant  necessaris per a l'equilibri personal. Tenim moltes preguntes per a buscar respostes i, en tot cas, és important, explorar qui som, on som, què pensem, què recordem, i cap on anem... perquè el temps no es perd, es viu però no té marxa enrere. Cal aprofitar moments de reflexió i solitud mentre sona la música,  passa el paisatge que veiem des de la finestra del tren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada