Translate

dilluns, 8 de juliol de 2019


L’aprenentatge de la solitud  demana temps.


Sembla que parlar de solitud és parlar d’un problema.  Potser, abans de parlar-ne o pensar-hi, cal buscar l’arrel en els seus significats: “La solitud és un estat d'aïllament en el qual una persona  es troba/ o està sola, sense acompanyament d'una altra persona”. 
Moltes persones experimenten la solitud per primera vegada al quedar-se sols en la primera etapa vital de la seva vida,  en diferents moments i sobre tot al final en el moment en que constaten la pèrdua irreparable de les persones properes per generació.

Per tant la solitud té origen en diferents factors que en determinen l’actitud i manera de viure-la: la pròpia elecció per  buscar privacitat, l'aïllament imposat per un determinat sector o persones de la societat propera,  la  pèrdua o abandonament d'éssers estimats, malaltia, trastorns mentals, neurològics o també altres circumstàncies que fan que es visqui d’una manera o altra.

Ben segur que, hi haurà formes molt diferents de viure la soledat perquè és una experiència subjectiva. Podem veure la clara distinció entre  "sentir soledat" o "l’aïllament  social". Si  una persona pensa que està sola, encara que estigui enmig d'una multitud, enmig d'una festa, certament està sola.  Altres poden sentir-se soles per no parlar amb suficients persones o es pot estar sense ningú al voltant i no tenir el sentiment de solitud ni desitjar la interacció social, al menys, en el context on s’està.  Per això cada persona té el seu propi nivell satisfactori  d'interacció social sense sentiments de soledat o de sobreestimulació.

Des del punt de vista de la filosofia,  a més de recomanar portar una vida tranquil·la i solitària, es veu la soledat com una forma d'aconseguir l'excel·lència. Des de la psicologia i la psiquiatria es recomana aprofitar i gaudir d'estones de soledat perquè ens descobrim i ens adonem de qui som i que volem. La soledat permet  eliminar distraccions i concentrar-nos i/o meditar més fàcilment i assolir nivells de concentració superiors.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada