Translate

dimarts, 16 de juliol de 2019

VIII Congreso Mundial sobre la Violencia en la Escuela (VIII CMVE)  

En esta ocasión se llevará a cabo en Puerto Vallarta, Jalisco, México y será una excelente oportunidad para retroalimentarnos en los avances que nos ayudan a comprender el fenómeno de la violencia en la escuela y en la sociedad en general.
Todos estamos de acuerdo en que la educación es el medio por excelencia para lograr un cambio actitudinal que repercuta en la mejora del clima escolar y este a su vez se verá reflejado en cambios sociales que se generarán a partir de formas de pensar armoniosas de intervención para la construcción de la paz.


La meva participació serà parlant del lideratge del professorat en les relacions entre l'alumnat.

dilluns, 8 de juliol de 2019


L’aprenentatge de la solitud  demana temps.


Sembla que parlar de solitud és parlar d’un problema.  Potser, abans de parlar-ne o pensar-hi, cal buscar l’arrel en els seus significats: “La solitud és un estat d'aïllament en el qual una persona  es troba/ o està sola, sense acompanyament d'una altra persona”. 
Moltes persones experimenten la solitud per primera vegada al quedar-se sols en la primera etapa vital de la seva vida,  en diferents moments i sobre tot al final en el moment en que constaten la pèrdua irreparable de les persones properes per generació.

Per tant la solitud té origen en diferents factors que en determinen l’actitud i manera de viure-la: la pròpia elecció per  buscar privacitat, l'aïllament imposat per un determinat sector o persones de la societat propera,  la  pèrdua o abandonament d'éssers estimats, malaltia, trastorns mentals, neurològics o també altres circumstàncies que fan que es visqui d’una manera o altra.

Ben segur que, hi haurà formes molt diferents de viure la soledat perquè és una experiència subjectiva. Podem veure la clara distinció entre  "sentir soledat" o "l’aïllament  social". Si  una persona pensa que està sola, encara que estigui enmig d'una multitud, enmig d'una festa, certament està sola.  Altres poden sentir-se soles per no parlar amb suficients persones o es pot estar sense ningú al voltant i no tenir el sentiment de solitud ni desitjar la interacció social, al menys, en el context on s’està.  Per això cada persona té el seu propi nivell satisfactori  d'interacció social sense sentiments de soledat o de sobreestimulació.

Des del punt de vista de la filosofia,  a més de recomanar portar una vida tranquil·la i solitària, es veu la soledat com una forma d'aconseguir l'excel·lència. Des de la psicologia i la psiquiatria es recomana aprofitar i gaudir d'estones de soledat perquè ens descobrim i ens adonem de qui som i que volem. La soledat permet  eliminar distraccions i concentrar-nos i/o meditar més fàcilment i assolir nivells de concentració superiors.



diumenge, 7 de juliol de 2019

 
Tecnologia soledat o companyia.
 
Tenir vinculació amb els dispositius tecnològics es pot veure, en un principi,  com un factor de l’aïllament de les relacions interpersonals.
Està clar que connecten amb el món, amb altres llocs, amb informacions que permeten sentir-se del món, tenir coneixements i veure experiències fet que disminueix la sensació de solitud malgrat les relacions no són interpersonals, d’aquí al risc d’allunyar-se amb aquests productes de la tecnologia: jocs  i  xarxes
També és cert que les xarxes socials han entrat de ple, en aquests moments, i han capgirat la idea de solitud perquè, encara que superficial, permeten la  comunicació:  hi ha respostes a   fets concrets, missatges, enviament de fotos  i es pot saber d’altres persones més o menys llunyanes amb les que no hi ha una relació quotidiana. En fi totes aquestes oportunitats permeten que  disminueixi la percepció i sentiment de solitud.
També és cert que les Xarxes afavoreixen tenir informacions de persones properes, rebre documents, esperar respostes a unes demandes i, fins i tot, fer  videoconferències.
Està clar que, amb tot, cal fer, seriosament, una reflexió personal de com volem estar en el món en els diferents moments de la vida, de  manera  virtual o presencial abans d’allunyar-nos de les relacions interpersonals i generar dependència dels dispositius o dels robots:
·      Serà que necessitem de manera relativament regular relacions interpersonals, més enllà de les que establim fent les tasques domèstiques?
·      Serà que necessitem explorar moments de soledat i reflexió per no perdre la noció de qui som i què pensem?
·      Serà que estar entre mig de gent és important ni que sigui per no perdre de vista les veus, comentaris (apropiats o no) actituds, mirades, gestes, que fem quan anem pel món.
·      Serà  que cal no perdre de vista qui som i comprendre que estem, en el món de pas¡¡
·      Serà que la tecnologia ens distreu i impedeix  la concentració, descans mental imprescindible  per poder assimilar, planificar, crear i llegir amb profunditat. 
 

En aquest sentit la tecnologia no ens hauria d’omplir totes els temps perquè  la solitud també és necessària per afavorir moments íntims tant  necessaris per a l'equilibri personal. Tenim moltes preguntes per a buscar respostes i, en tot cas, és important, explorar qui som, on som, què pensem, què recordem, i cap on anem... perquè el temps no es perd, es viu però no té marxa enrere. Cal aprofitar moments de reflexió i solitud mentre sona la música,  passa el paisatge que veiem des de la finestra del tren.