Translate

diumenge, 19 de maig de 2019

Participació infantil i responsabilitat adulta

Participació infantil: responsabilitat i coneixement adult


La tecnologia que ens permet accedir al món de la informació ha de ser i és una oportunitat no sols per resoldre molts dubtes sinó, també, per accedir al coneixement.
En aquest sentit hi ha una sèrie de factors que, potser,  caldria tenir més presents a fi de no caure en la desinformació o decisions prou inapropiades. 

No pretenc  fer referència a les “Fake News” sinó a algunes mitges veritats per les repercussions que es van veient, en aquests moments, i que tenen molta influència en el camp social i especialment en el món de l’educació. 

·     Com que estem en el món dels eslògans es parla de noves propostes, “d’innovació”. Propostes adequades “al segle XXI”. Sempre s’han fet propostes adequades al moment en que es viu  però l’efecte “segle XXI” té molta potència.

Curiosament es parla de metodologies com si fossin noves i que  John Dewey ja va proposar a final del XIX i principi del XX; de pedagogies que moltes persones dedicades al món de l’educació: Freinet, Decroly, Montesori...ja van proposar a principi del segle XX. Experiències que es feien a les escoles de la república, L’escola del Mar  i que van inspirar els moviments de renovació pedagògica dels anys 60-70 del segle XX. 

I... està molt bé recuperar-les perquè es van anar perdent amb aquesta idea neoliberal  alimentada pels informes Pisa, que sols valoren el resultat immediats, palpables i no tenen present ni valoren el context. 

Però perquè no comencem a recuperar la memòria fent revisió i explicant clarament d’on venim, on som i els canvis necessaris i apropiats considerant els recursos i circumstancies del context actual? 

·     No serà que hi ha, també,  una certa desorientació de com interpretem els drets de la infància.  Veiem com s’utilitza el món infantil per al consum: la cosificació, la sexualitzacio, especialment de les nenes, la perpetuació de rols diferenciats a través dels colors, imatges, joguines, ofertes de roba, calçat i un llarg etc... i sembla que ja n’hi ha prou amb comentaris i algunes aportacions professionals.

La utilització infantil pel consum i l’economia no preserva la idea que la infància té sentit fins als 11-12 anys en que les criatures entren a la pubertat i adolescència i que els és imprescindible haver viscut en un món protegit, no sobreprotegit, que hagi permès experiències apropiades a l’edat per poder madurar física i psicològicament. 

Perquè això sigui possible calen persones adultes amb criteris en el context familiar (més plural i divers per formació i experiència) i sobre tot en el context educatiu professional: professorat, pediatria, esplais, esports, cultura... que prenguin mesures legals, i es faci més èmfasi per protegir els drets dels infants. 

·      El principal dret que tenen els infants és tenir persones adultes que, amb criteri, tendresa i afecte, facin possible viure la infantesa i, progressivament, els vagin introduint en el món adult. 

Escoltar les seves idees i propostes, per descomptat, i això no és cap novetat, incorporar les seves idees si són viables, sense cap dubte, però... fer-les hi creure que es farà el què diuen, que poden prendre decisions sobre què menjar, què aprendre què fer... té grans repercussions a curt, mig i llarg termini, tant a  nivell simbòlic perquè els donem una imatge del món adult, del rol educador de les persones adultes que “han d’executar” les seves demandes en lloc d’explicar les seves necessitats i prendre decisions. com d’aprenentatges adquirits o no adquirits en el moment oportú.

No oblidem que el temps passa ràpidament i voldrem persones equilibrades, madures i  competents que hagin après el què cal per gestionar la seva vida i l dels altres.

No fem un salt al Buit.

Demanem a la canalla que participin en decisions que afecten el municipi, que impliquen el rol  de l’escola i el seu propi procés de desenvolupament.  Atenció¡¡ la canalla no té ni la informació necessària ni, sobre tot, la responsabilitat per decidir, especialment en temes que tenen repercussió a curt, mig i llarg termini, i assumir les conseqüències si les decisions són inapropiades. 

No poden decidir sobre l’alimentació (matisos sí però..) no poden decidir sobre els aprenentatges (no saben què necessitaran en un futur pròxim i llunyà) no poden decidir sobre l’ús de la tecnologia, sobre el descans, sobre tants i tants temes que corresponen a l’acció educativa que tenen dret a rebre.

Per què no els deixem decidir com passar la tarda? Per què no afavorim la participació de com organitzar  el pati on  hi tingui lloc tothom i no sigui un temps competitiu?  Per què portem persones “especialitzades en el lleure” quan anem de colònies o d’excursió i no participen en com distribuïts els temps i participen en l’organització, guiada, de les activitats per fer?  Per què portem persones professionals de l’arquitectura per planificar els espais del pati en lloc de fer participar a les criatures del centre? Per què no anem a comprar perquè participin en la selecció dels productes de neteja de casa i dels aliments?  Perquè no participen en posar la rentadora i la assecadora? 

No veiem que serà més eficaç el seu aprenentatge i desenvolupament si els donem espais de participació que els apropin a la realitat quotidiana i propera on viuen?. Aquest aprenentatge té un gran valor sobre tot perquè afavoreix l’adquisició d’habilitats i responsabilitats, crea un espai de confiança i permet tenir experiències, frustracions, alegries i anar prenent protagonisme de la pròpia vida.


Possiblement els estem creant una distorsió del rol adult i el seu lloc i els porta moltes contradiccions. Potser això ens permet alliberar-nos de les nostres responsabilitats? No acceptem  que protestin perquè no els agrada la nostra proposta i els fem participar per evitar-la? És que ens han de donar les gràcies de les situacions menys “agradables o frustrants” que els proporcionem quan els diem que cal tancar el llum, prou mòbil o que no es pot comprar el que’ desitgen?.

Algunes idees per afegir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada