Translate

divendres, 17 de maig de 2019

Orquestes, teatre, pràctiques professionals i exàmens


Orquestres, teatre,  pràctica professional i exàmens

Ara que s’arriba a final de curs retorna el tema dels exàmens. Pobra canalla quin estres¡¡
“No pot ser que hi hagi exàmens perquè no dormen, tenen por al resultat i finalment no serveixen per a res”¡¡ és una frase força popular.

Segur que calen canvis, que els tipus d’examen que sols pretenen controlar, recordant uns continguts que fàcilment s’obliden, no tenen sentit però... potser es fan anàlisis massa superficials i ens acabem d’atabalar i contradir i, amb aquests debats, anem creant confusió i més atabalament.

Quan anem a un concert ens preguntem si cada una de les persones de l’orquestra s’està examinant?  Està clar que han de saber la seva partitura (i ja és un examen) però, a més, si toquen en una orquestra, han de saber coordinar-se i tothom ha de seguir el mateix ritme, no poden actuar individualment. Entrenament, estudi i examen del grup... ben segur. Podem veure situacions semblants, també, en el món del teatre, les cançons i un llarg etc. 

Altres situacions més freqüents. Quan anem a la consulta mèdica posem en situació d’examen a les persones professionals perquè volem que puguin contestar, sense equivocar-se, les preguntes que els fem i sàpiguen la medicació que necessitem i no s’equivoquin. Si es tracta d’una intervenció quirúrgica encara més i no volem que suspenguin perquè ens hi va la salut¡¡  lògicament el resultat d’aquests  exàmens té molta repercussió. Podem afegir-hi totes les professions que, lògicament, exigi, que es realitzin de forma competent.

Llavors el tema no està tant en els exàmens com a situació que mostra què s’ha après i què encara no s i, per tant, cal continuar. Ben segur que, cal fer una anàlisi més a fons sobre l’ús que es fan dels resultats dels exàmens i la periodicitat amb què es fan. I si fossin setmanals?

Si fossin més habituals, com a procés de l’aprentatge i  no sols com a resultat final tindrien més sentit i acabarien sent una pràctica quasi individual de constatar, no copiar, us resultats que es volen assolir.

 No es tracta de suspendre sinó d’aprendre¡¡ i no sols del què agrada sinó del què és necessari. Per això cal crear necessitats i motius fet que farà necessari i “motivador” l’aprentatge i no sols saber resoldre, en un moment puntual, la prova que es posin.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada