Translate

dilluns, 6 de maig de 2019

La distorsió del significat del NO

La distorsió del NO

És curiós com el món adult s’ha atabalat en el procés de comunicació i, per tant, educatiu.

Les paraules tenen significats que compartim i la distorsió en la interpretació del seu significat sol pot portar  confusions i mal aprenentatge. 

Les primeres paraules que aprenen les criatures és el SÍ i el NO: Curtes, unívoques i, al menys, haurien de tenir un significat Molt concret i compartit.

Ja abans de parlar amb els gestes, les mirades, el to de veu la canalla va aprenent l’acord o descord que es dona a les seves demandes o comportaments: ara No, això SÍ, molt bé, això NO es pot fer... i d’aquesta es van socialitzant i comprenent les regles del joc i, sobre tot, respostes adultes. 

A mesura que van creixent ja argumentarem els motius del SÍ i els NO per tal que  hi hagi un aprenentatge dels motius socials i una actuació autònoma allà on estiguin i no calgui la supervisió, l’acompanyament, especialment pel que fa al NO per tal que, amb claredat, comprenguin  les repercussions personals i per a les persones del voltant.

Quina és, doncs, la situació que cal repensar ràpidament: quan diem NO.

Una primera consideració és que lògicament hi ha la protesta perquè implica una frustració en no rebre el que es demana. Lògic¡¡ i això ja ho sabem per experiència. Per què llavors es relativitza i es donen respostes del tipus:  

·     Insisteixen tant que acabo dient que SÍ¡¡ 
·     Em sap greu que facin tantes protestes i ja no dic que NO; 
·     No ho entenen, encara,  i acabo cedint¡¡ 
·     Ens veiem poc i no m’agrada que es creïn tensions i acabo dient que SÍ encara que la situació no és clara.
·     Ja tindrà temps per entendre el perquè del NO. Ara dic que SÍ.

Quin és l’aprenentatge, llavors?
Que cal insistir per aconseguir el SÍ, és a dir el què es vol

La idea que perdura, més o menys conscient,  és que cal insistir, que el NO té moltes excepcions i que, de fet, es tracta sols de temps i paciència. Si es va insistint ja arribarà el SÍ
·     Per què cal, ara,  dir, que en situacions d’assetjament sexual el  NO ÉS NO¡¡
·     Per què hi ha la creença que el primer NO és quasi una invitació al SÍ posterior 
·     Per què cal insistir en que els desitjos propis no tenen més importànciaque els de l’altra persona?
·     Per què no hi ha una resposta d’autocontrol, de maduresa, d’assumir la frustració?
·     Per què  cal insistir  en que hi ha raons per actuar de manera, respectuosa?

Per què no ho fem clar des de les primeres edats i posem les bases per a una educació sense violència ni abús de poder¡¡

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada