Translate

diumenge, 28 d’abril de 2019

Ciencia i Sobreprotecció

Ara que hi ha moltes informacions possiblement hi ha més necessitat de buscar eixos o "caminadors" que endrecin les idees i el pensament.

Serien guies per poder interpretar, en clau de modernista, allò que hem viscut i els coneixements i experiència que tenim.
La neurociència ens dona aquesta oportunitat.
Ara ja "ens expliquen" que a l’adolescència encara es té el cap buit. Ja ens ho deben "estàs a l’edat del pavo" a veure si poses seny. 
Ens expliquen que el lòbul frontal: on hi ha el centre que determina les decisions no madura fins als 20 anys¡¡ Ara ja tenim l'explicació (vull dir justificació) de la manca d'implicació dels i les adolescents.

Però si tenim una ricada més amplia podem veure que n'hi ha força d'adolescents que tenen por "seny i implicació". El que no volem veure és que porten anys en el món i han fet un aprenentatge a partir de les demandes que se'l hi fan.

Està clar que si no s’hi confia, des de les primeres edats, se'ls resolt tot, no hi ha petites decisions amb les conseqüències pertinents, si sempre els traiem les dificultats del davant... hi ha no sols la immaduresa neuronal sinó educativa.

Potser que ens fixem en els focus del què cal fer com a persones adultes i deixem que la natura faci el curs.
L’aprenentatge és el gran valor que afavoreix el desenvolupament i permet al cervell també aprendre les regles del joc social sinó la maduresa  no arribarà ni als 50 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada